Defensa antiaèria de Sant Pere Màrtir

Al llarg del temps, la muntanya de Sant Pere Màrtir, situada dins el Parc de Collserola, ha actuat com a punt estratègic per a la defensa del pla de Barcelona i Baix Llobregat.

Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), causada per un cop d’Estat militar en contra del govern legítim de la República, s’establí a la muntanya un punt de defensa antiaèria i una estació de ràdio telefonia.

A més, l’actual caseta de les Aigües fou reconvertida, puntualment, en quarter general dels soldats destinats a la zona. L’exèrcit de Franco, amb l’ajut de les aviacions italiana i alemanya, va dur a terme bombardejos sistemàtics sobre la població civil: la guerra aèria es convertí en uns dels factors claus per a la seva victòria.

 

Davant d’això, la Generalitat de Catalunya va crear, el 1937, la Junta de Defensa Passiva amb la missió de construir refugis antiaeris i d’organitzar el contraatac. El principal grup de defensa antiaeri de Barcelona se situà al turó de la Rovira, mentre que a Sant Pere Màrtir i a Montjuïc, s’hi instal·laren posicions de suport. A Sant Pere Màrtir es construí una bateria antiaèria formada per tres bases de canó o peces d’artilleria amb l’objectiu d’abatre avions enemics, però la seva efectivitat fou escassa i funcionà més aviat com un element de dissuasió. Encara s’hi conserven algunes restes que donen testimoni de la presència dels reflectors i de la casamata.

 

Avui dues de les plataformes defensives es poden visitar com a espai de memòria representatiu de la lluita per a la defensa de la democràcia a Catalunya.