Pont del Diable

És una de les poques restes que es conserven com a testimoni de la xarxa viària romana de la zona del curs baix del Llobregat i de l'Anoia. Està situat a l'entrada del Congost del Llobregat just després de la confluència amb el riu Anoia.

Va ser construït vers l'any 10 a. C. per les legions romanes III (Macedònica), VI (Victrix) i X (Gèmina), segons indiquen les marques identificades en alguns carreus, en el moment en que es va dur a terme la nova estructuració de la Via Augusta com a conseqüència de la fundació de la Colònia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino (Barcelona), a finals del segle I a. C. L'arc és el testimoni més important d'aquesta època que s'ha conservat fins avui dia.

S'ignora la data de destrucció del pont romà però sabem del cert que el 1283 s'iniciarà el procés de construcció d'un nou pont d'estil gòtic amb una fesomia similar a l'actual. La reconstrucció del pont, també anomenat de Sant Bartomeu per la capella romànica que tenia al costat o pont de pedra, va ser una obra de gran importància i amb aquesta finalitat, es van fer recaptes i s'imposaren tributs durant molts anys. 

El procés de transformació de la xarxa viària, sobretot a partir del segle XVIII, va propiciar nombroses intervencions sobre l'obra del pont i en el seu entorn, com la construcció de la caserna de cavalleria. 

L'any 1939 el pont va ser volat per l'exèrcit republicà en retirada a les acaballes de la Guerra Civil. El 1961 es van iniciar els treballs de reconstrucció de l'arcada gòtica central. L'enderroc de les cases adossades al cappont de Martorell va posar al descobert restes del parament romà, i el de l'antic escorxador municipal (1990), va permetre localitzar les restes de la capella de Sant Bartomeu.