Jaciment de les Trinxeres de la Guerra Civil del bosc de Sant Miquel d'Abrera

Història del Jaciment de les Trinxeres de la Guerra Civil del bosc de Sant Miquel d'Abrera

Aquest conjunt defensiu, format per diverses línies de trinxeres que s'enfilen pel vessant, quatre refugis annexos a la trinxera situada a la cota més baixa, i tres nius de metralladora dispersos pel flanc meridional, cal emmarcar-lo a les darreries de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), concretament, en el context de l'anomenada ofensiva de Catalunya, una campanya militar ordenada pel cap de les forces faccioses rebels, el General Franco, que es va dur a terme entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer de 1939. Aquest fou l'últim gran enfrontament del conflicte, i va sentenciar així la derrota de la legalitat republicana, que ja no fou capaç d'articular cap resistència. L’objectiu d'aquesta operació era desfer el que quedava de l’exèrcit del Govern legítim de la República, en retirada cap al nord i Barcelona després de la derrota a la Batalla de l'Ebre, i tancar així la frontera amb França per evitar la fugida de persones.

Prèviament, l'abril del 1938, el Ministeri de Guerra republicà va començar a executar un pla de defensa dissenyat pel General Vicente Rojo, basat en la creació de sis línies de fortificacions successives des dels Pirineus fins a la costa, pensades per a protegir les comunicacions amb el país veí. A la pràctica, però, el ràpid curs dels esdeveniments va fer que només s'arribessin a construir les defenses de les dues primeres línies (la L1 i L2).

Iniciada l'ofensiva franquista, les tropes feixistes, aglutinades en l’anomenat Exèrcit del Nord a les ordres del General Dávila,van superar ràpidament les línies defensives republicanes gràcies a la seva superioritat militar. Tres dels sis cossos de l'exèrcit rebel avançaren llavors cap a Barcelona en diverses direccions i, després de superar diversos focus de resistència, el 24 de gener de 1939 arribaren fins a la riba dreta del riu Llobregat, ocupant des d'Abrera fins al Prat del Llobregat.

El dia anterior, el President de la República, el socialista Juan Negrín, havia ordenat l'evacuació de Barcelona, i la voladura dels ponts que creuaven el Llobregat, amb l'objectiu de crear un nou front al riu. Així, entre el 23 i el 25 de gener es van enderrocar tots els ponts des d'Olesa de Montserrat i Esparreguera fins al Prat, amb l'excepció del pont de Carles III a Molins de Rei. Deu dies abans, el 13 de gener,el Govern havia fet les darreres lleves cridant a files a homes de 17 anys, i de 39 a 41 anys. Els reclutes joves s'enviaven al front, mentre que els de més edat eren enviats a fer fortificacions i trinxeres a corre cuita en diverses zones elevades de la llera esquerra del riu, per controlar els guals i possibles punts per on l'enemic podia travessar-lo. Precisament un d'aquests indrets fou el bosc de Sant Miquel, a Abrera.

La nit del 25 al 26 de gener, les tropes franquistes, emparades en la foscor, travessaren el Llobregat per múltiples punts. Un d'aquests fou un gual natural del riu situat entre Martorell i Olesa de Montserrat, per on creuaren en direcció a Ullastrell, que fou capturada per la 4a Divisió de Navarra al capvespre, obrint el camí cap ala capital catalana des del nord.

La notícia de l'existència de combats a la zona del bosc de Sant Miquel la trobem de manera indirecta a les memòries del tinent coronel Francisco Hidalgo de Cisneros, conservades a l’Arxiu Militar d’Àvila, on s'explica que per arribar al Mas d'en Ribes van haver de superar la presència d’armes automàtiques, molt possiblement emplaçades en aquestes trinxeres. Les excavacions arqueològiques promogudes per l'Ajuntament d'Abrera en aquest indret, han permès trobar proves d'aquest enfrontament desigual, així com la recuperació de diverses restes de material bèl·lic, principalment munició i restes d'armament de fabricació italiana.