EPI en bici. De Corbera a Gavà

RECORDEU: És recomanable dividir el recorregut en etapes segons el nivell físic que tingueu. 

Sortirem de Corbera. El paisatge agro-forestal del començament canvia per complet i ara, un cop deixades les vinyes de la vall de l'Anoia, la coberta forestal es fa contínua ben bé fins al poble de Castelldefels. A la Vall del Llobregat, aquesta serralada rep el nom de Muntanyes d'Ordal i, més a ponent, tocant el Penedès i fins a mar, és la Serra del Garraf. 
 
Aquesta coberta forestal es modifica lleugerament a les obagues i torrents on, roures, alzines i altres arbrers de fulla caduca guanyen protagonisme. També aquí, el sotabosc de romaní, llentiscle i garric és substituït per la bardissa. 
 
Creuarem trams urbanitzats per Corbera de Llobregat, Vallirana i Begues separats per boscos de pi blanc en diferents estadis de desenvolupament resultat a l'acció incendis passats. 
 
A Corbera passarem pel nucli vell de Castell i Església de Santa Maria, tot seguit arribarem al bell indret del Monestir de Sant Ponç per pujar passant per la font Freda, cap a Coll Verdaguer, a sobre Vallirana. Baixarem al poble i remuntarem tot el fondo de Can Bogunyà i la Vall d'Arús, antigament espai de cria de l'àliga cuabarrada, per remuntar fins a la Penya del Moro (467 m) d'on gaudirem de vistes als termes de Sant Climent, Torrelles i Begues. 
 
Baixarem a la plana agrícola de Begues i, creuant el poble passant per l'església de Sant Cristòfol, ens dirigim cap a la Clota (conjunt arquitectònic en runes, datat del s. XIV). Del coll de la Clota, baixem a la Sentiu. 
 
Si aneu en BTT, ho farem per la pista principal. Una llarga i ràpida baixada per l'obaga de la serra de Perers, passant per algun mas enrunat. És la pista coneguda com a camí dels Penitents. 
 
Els que seguim a PEU, agafem un corriol, el GR 92 que s'emprava per unir el veïnat de la Clota amb Eramprunyà i Bruguers, sense haver de fer el tomb pel darrere el puig de la Desfeta (516 m) 
 
Som a la capçalera de la vall de la Sentiu. Un cop l'agricultura va desaparèixer, els pins van anar colonitzant l'espai i més tard, els incendis van fer que els arbusts fossin els més abundants. Les pinedes joves, com les que hem anat travessant, van recuperant l'espai per sobre els arbusts. 
 
A PEU, després de vorejar el Castell d'Eramprunyà, una dreta baixada que passa prop la roca foradada, ens mena a l'ermita de Bruguers on agafem la pista còmoda que baixa cap a la Sentiu, on ens trobem de nou amb el camí que es fa en BTT. 
 
Ara per una clapa de pineda alterada ens dirigim cap al Castell de Castelldefels. Tot seguit baixarem creuant el poble cap a la plana on ja ha desaparegut qualsevol testimoni agrícola d'aquest racó de delta, llevat d'alguns pins pinyoners. Envoltats per la zona residencial i passades les C-32 i C-31 arribem al Parc del Mar a la Platja de la Pineda.